L’aniversari

L’aniversari és una festa molt importat a celebrar pels nens.

En la llar celebrem el seu dia i ell és el protagonista. Per tant aquell dia la seva classe el dedicarà a ell. El nen portarà una una coca o pastis i suc per als seus companys i ell.  Abans de mejar-sho li cantaran l’aniversari feliç i el nen/a bufarà les espelmes. La professora els hi posarà una corona on surti els anys que han fet. Esmorzaran el que han portat i jugaran i ballaran tot el matí.

Els hi podriem posar cançons com aquestes:

Anuncios

Castanyes

L’activitat següent l’han de realitzar els infants amb l’ajuda de les educadores.

Els nens/es pinten cartolines de color blanc amb pintura de color marró amb rodets.  A continuació aquestes cartolines es deixen secar. Quan ja estan seques l’educadora dibuixa les castanyes i les ratalla.

Quan ja tenim les castanyes retallades, a la part de d’alt de la castanya, els nens amb l’ajuda de l’educadora posen cola blanca amb un pinzell i a continuació serradures. I la deixem seca.  D’aquesta manera tindrem feta un castanya.  (Si vols desprès la pots plastificar).

Les castanyes les podem penjar durant un temps a la classe amb fin de pescar desde el sostre, a les parets….

Fulles

Aquesta activitat va dirigida a les educadores qeu vulguin decorar la seva classe o llar d’infants. Com estem a la tardor explicarem com podem fer les següents fulles:

Aquestes fulles estan festes perquè amb la llum del sol es vegin les tiges i per colocarles en les finestres, vidres, etc.

Per fer-les agafarem diferents colors de cartolínes, dibuixarem diferents formes de fulles i les retallarem. A continuació amb un cúter o tisores amb punta restallarem els nerevis de la fulla. En un costat de la fulla posarem paper de celofan del mateix color de la cartolina o diferent i obtindrem el resultat següent:

Esperem que us hagi agradat i que us animeu a fer-les!!

El cuiner/a

Es denomina cuiner/a a la persona que cuina per ofici i professió.Segons els seus coneixements i funcions s’estableix la següent jerarquia, de menor a major responsabilitat:

  • Ajudant o ajudant de cuina
  • Cuiner.
  • Sous Xef (Assisteix el xef)
  • Xef (amb diferents nivells, de menor a major: de partie, executiu, carnisser, pastisser …).

O també:

  • Ajudant de cuina
  • Cuiner
  • Segon cap de cuina (podent ser encarregat d’una o diverses partides)
  • Cap de cuina

Xef és tot aquell que a banda d’aprendre l’ofici, té estudis culinaris, aquest no solament cuina, també pren plats de la cuina tradicional (mundial) i al seu torn crea plats convertint tots en Art . També hi ha la denominació de Xef Steward que és el responsable de la neteja i manteniment de la cuina i equips.

Sous Chefés el segon a càrrec dins de la cuina. Aquesta sota el comandament del Xef. Generalment aquesta en els continguts de les matèries en una cursa acadèmiques de Gastronomia.

En unun restaurant o holet xef s’utilitza per designar el cap (en francès xef ) de la cuina. El xef té al seu càrrec a una sèrie de persones que desenvolupen tasques i ajuden en l’elaboració dels plats, però que no són totalment responsables del sabor final d’aquests.

El fuster

El fuster és una persona que per ofici fa objectes de fusta, treballa la fusta.

El fuster comença a treballar els taulons de fusta que s’obtenen directament dels arbres. A partir d’aquesta matèria primera, el fuster realitza tota una sèrie de transformacions, amb l’ajuda de les màquines, fins arribar a obtenir el producte final.

Altres vegades, enlloc d’utilitzar taulons, utilitza taulers. Els taulers estan fets d’aglomerat premsat i tractats amb unes coles especials i productes químics.

Els tipus de fustes que s’utilitzen són molt variades. Els fusters treballen amb la fusta de roure, sapeli, pi de flandes, coto, melis, iroco…

Les eines o màquines que utilitza són: planejadora, serra-cinta, regruixadora, tupí, escaiadora, ingletadora, martell, serra, etc.

La tortuga

La tortuga mediterrània té una closca òssia d’uns 20 cm de llargada amb plaques còrnies; per davant treu el cap i les potes anteriors, mentre que pel darrera treu les potes posteriors i la cua. Té una boca amb un bec dur, sense dents. Les potes tenen fortes ungles.
La closca és de color verd i groc. El coll, les potes i la cua són de color gris.

Menja vegetals (fulles, fruits sucosos, herbes), tot i que puntualment també pot menjar algun cargol o llimac.

S’aparella des de l’abril al juny. La femella fa un forat a terra i pon 5-6 ous d’uns 3’5 cm de diàmetre; fa dues postes separades. Al cap d’uns tres mesos neixen les cries que trigaran uns 10 anys per fer-se adultes.

Viu en zones amb prats, conreus, boscos poc densos i amb arbustos.

Es mou durant el dia, si bé s’amaga durant les hores de més calor.

Durant els mesos de novembre a març s’enterra i hiverna.

Pot arribar a viure 100 anys, si bé la majoria viuen molts menys anys.
Actualment només en queden petits nuclis aïllats. Només es troba en estat salvatge a la Serra de l’Albera (Alt Empordà) i en centres de recuperació.
Per aquesta raó està considerada espècie protegida per la Generalitat de Catalunya des de l’any 1985.

Als nens els hi explicariem les tortugues i cantariem aques cançó:

La granota

La granota verda té la pell de color verd viu, però sovint està pigmentada amb tons de verd més fosc. Les potes posteriors són molt llargues.
Caça petits insectes amb la seva llengua que llença amb rapidesa i precisió. A inicis de la primavera s’aparella i la femella pon els ous (entre 5.000 i 10.000) cap a l’abril. Els cap-grossos neixen a finals de juny i durant l’estiu. Llavors es produeix el fantàstic procés de metamorfosi, gràcies al qual esdevindran granotes adultes al cap d’uns mesos.

Al llarg de l’estiu la seva pell va canviant els tons verd clar per una coloració més fosca.

Viu en basses naturals i en zones d’aigües lentes com petits torrents, rieres i rius. També en basses fetes per l’home i en canals de regadiu.
Li agrada amagar-se entre la vegetació de les vores, o estar-se quieta surant entre les plantes aquàtiques.
És difícil veure-la perquè al més mínim soroll salta i se submergeix. És bona saltadora i nedadora.

Canta durant la primavera i l’estiu.
Hiverna durant tot l’hivern.
El seu cant, molt conegut i familiar, és una mena de “croac” que va repetint amb variacions; els mascles acostumen a cantar tots junts, sobretot en el període d’aparellament.

Viu uns 5-6 anys com a màxim.

A la llar, explicarem als nens informació de la granota, farem diferents activitats (pintura per exemple) sobre aquest tema i cantarem la canço de la granota.